Jordi Morell
Bateria & Vibrafonista
TRIO TICO
Trio Tico es un grupo de flamenco fusión. Este año estrena el concierto Fandango Mediterrani un viaje musical a través de canciones inspiradas en distintos lugares de la costa Mediterránea de España.
La fusión, tan característica en la cultura mediterránea, tierras de confluencia entre culturas, la encontramos también en la música del Trío Tico, donde se une el bagaje flamenco de la guitarra de Carlos Coronado con los aires jazzísticos del bajo de Guillem Soler. Uniendo estas dos visiones del mediterráneo, la batería de Jordi Morell confluye entre estas dos vertientes, buscando las características de los ritmos flamencos y populares mediterráneos, y adaptándolos a las nuevas melodías e improvisaciones.
No faltarán en este viaje canciones conocidas que nos adentrarán un poco hacia tierras más lejanas, pero que no pierden la esencia de las músicas mediterráneas. Piezas que quieren rendir homenaje a grandes compositores y maestros de la guitarra como Paco de Lucía, Vicente Amigo, Al Di Meola o Toti Soler.
“Pensaments” de Trio Tico és molt més que un disc: és una experiència artística immersiva on música, pintura i poesia dialoguen fins a fondre’s en un mateix paisatge emocional.
El Trio Tico, amb el seu univers sonor d’arrels mediterrànies, es troba amb les aquarel·les delicades de Lluís Bruguera i els versos íntims d’Arnau Sargatal per donar forma a una obra profundament sensorial i evocadora. D’aquesta trobada neix un imaginari ple de textures, colors i respiracions.
El Trio Tico construeix un llenguatge musical subtil i orgànic que transita entre harmonies càlides, vibracions delicades i atmosferes contemplatives, evocant sensacions que van des de la llum radiant del groc fins a la profunditat misteriosa del morat. “Pensaments” convida a escoltar amb calma, a habitar els silencis i deixar-se portar pels petits detalls: el brunzit d’una abella, el moviment lent de les flors, la fragilitat d’una aquarel·la expandint-se sobre el paper.
És un disc que no busca imposar-se, sinó florir lentament dins l’oient. Com un mantra vegetal i poètic, l’obra proposa una pausa davant el soroll del món contemporani i obre un espai de contemplació, bellesa i llibertat interior.
